Clausula sòl: què és i com poden reclamar els perjudicats

Diverses sentències judicials recents fan viables les reclamacions a les entitats bancàries per motius de la clàusula sòl. Aquest article dels nostres especialistes en hipoteques de la ciutat de Tarragona presenta una anàlisi resumida de la qüestió i quins són els mecanismes que han d'utilitzar els clients damnificats. Clàusules sòl: raons per a una reclamació La clàusula sòl són unes condicions que es pot introduir en un préstec hipotecari a instàncies del banc. En resum, impliquen que en les hipoteques que es paguen amb una taxa d'interès variable (taxa que depèn, generalment, de les fluctuacions de l'índex EURIBOR) s'aplica una suma mínim a pagar. D'aquesta manera, els bancs s'asseguren una quota amb un "terra" determinat i l'hipotecat no podria beneficiar-se de possibles baixades en l'índex EURIBOR. Puntualment, això és el que va passar des de 2009 fins a l'actualitat. De no haver existit les clàusules sòl, milers de consumidors s'haurien beneficiat pagant quotes mensuals substancialment inferiors. Per aquesta raó, el 2013 el Tribunal Suprem va declarar la nul·litat de les clàusules sòl, pel seu caràcter abusiu. No obstant això, en aquest primer moment, no es va imposar als bancs l'obligació de tornar les sumes de diners que els clients havien pagat de més. Al desembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que les clàusules sòl són nul·les i, per això, els bancs espanyols estaven obligats a la devolució total del cobrat en excés als clients amb motiu d'aquestes clàusules en els contractes hipotecaris. Posteriorment, els tribunals nacionals van aplicar aquest criteri i van establir, a més, que la manca de transparència que va implicar la introducció d'una clàusula sòl no pot ser convalidada per un acord posterior entre les parts. Com realitzar la reclamació per la clausula sòl? En primer lloc, el client ha de revisar si el seu contracte de préstec hipotecari conté una clàusula d'aquest tipus. En cas afirmatiu, ha de recórrer davant el servei d'atenció al client del banc corresponent. Prèviament a presentar la reclamació, recomanem contactar amb un especialista, per conèixer la suma que ha de ser restituïda i que ens ajudi en la presentació per escrit. Aquesta etapa prèvia no és obligatòria. Es pot demanar directament, però no és recomanable. Insistim que les entitats bancàries solen oferir "acords", que impliquen la restitució d'una suma menor al que, realment, correspon al client pel perjudici sofert. Com vam avançar, aquests acords també han estat declarat nuls. El procediment de negociació amb el banc no pot durar més de 3 mesos i és gratuït per al client. En cas de no obtenir una resposta satisfactòria per part del banc, s'obre la via judicial. Seran competents els jutjats de primera instància en el civil corresponents al domicili del demandant (el client perjudicat). Si la reclamació es dóna en el marc d'una acció col·lectiva, és a dir, juntament amb altres perjudicats, la competència serà dels jutjats mercantils. Finalment, recordem que, per interposar una demanda, sempre es necessitarà la representació d'un advocat col·legiat.